Potser sigui ahir...

Chapeau TMB?

2008-10-23T18:07:00.000+02:00

Al principi m'ha semblat que havia de felicitar a TMB per un incident que m'ha succeït en les seves instal·lacions.
Anant i poc després tornant per un dels seus túnels (Estació Sants connexió L3) he respirat, millor dit he mal-respirat tabac. Enseguida he pensat, un de tants gamberros que de tant en tant et trobes en totes les estacions de Metro, Renfe, etc.
Però segons avançava i m'endinsava al túnel ofegant-me (calor+tabac--->argh!!), he pogut veure que la persona que fumava era el músic que té un espai reservat per fer la seva tasca. Cal dir que hi ha de tot, alguns músics que t'encanten i altres que fan ús de les últimes tecnologies (iPod+MP3). Bé, tampoc ve al cas. Estava al·lucinant, aquest home que es deu a un bon us de les instal·lacions de TMB, ja que només ells el permeten estar allà, es saltava a la torera un avís ben gran de no fumar, només a 5 metres d'ell.
Al tornar a passar, una hora després l'home se'n encenia un altre. M'he emprenyat i en la connexió amb l'estació de Sants he exposat els fets a un home d'informació de TMB que amablement m'ha atès remeten-me a un guarda de seguretat que en aquell moment arribava.
Aquest, de forma excepcional m'ha escoltat i sense dubtar un moment ha anat cap allà...amb el gos.
Primer he pensat en un post de reconeixement cap a TMB per tenir a aquestes dues persones tant amables en plantilla, però al cap d'una estona he pensat, quin criteri es segueix alhora d'escollir els músics que amenitzen (?) els recorreguts de les seves instal·lacions?
L'home a part de fumar tenia una aparença, segons el meu punt de vista, poc apropiada.

El que deia...coses banals.
QTQ

Pause...kit-kat...

2008-10-23T16:52:00.004+02:00

No ho sé, potser no hi ha explicació, potser sí. Han sigut moltes coses les que han succeït als darrers mesos al meu entorn, molt bones i molt dolentes. Algun terme mig? algun gris? Potser sí, però davant dels esdeveniments extrems, els del mig queden en una situació d'inferioritat.
Que es pot reflectir en un blog com aquest, totalment personal, sense cap tipus de pretensió fora de la d'expressar el que tens i només quan tens ganes ? Doncs això, pensaments, idees, en definitiva coses banals. I els extrems? Ah!, colpeixen tant que, en una persona com jo, tant intimista, la deixes per tu i potser, només potser, pels que t'envolten.
En fi, aquest post pot ser això, només un miratge de tornar a expressar, de tornar a compartir, però aquells que em vulgueu conèixer només podreu fer-ho, si el meu inconscient us deixa entrar i evidentment només de forma presencial.

Només sé que QTQ

Nou navegador...de qui si no?

2008-09-02T13:03:00.002+02:00

Bones, demà dimarts entra en acció un nou navegador Web.
És de Google, oh!! quina sorpresa!!

Pel que diu aquesta historieta promet. Ja veurem.

QTQ

links d'avui.18/07/2008

2008-07-18T15:00:00.003+02:00

Aquests links em semblen d'allò mes bons:

Banksy
Zarqun
41 tècniques amb photoshop
Més tutorials de Photoshop

Doneu-li una ullada.
QTQ

Original treball: MUTO

2008-05-30T10:17:00.002+02:00

Val la pena mirar el treball d'aquest/s artista/es.
A la seva pàgina WEB trobareu més, però us deixo una mostra:

MUTO a wall-painted animation by BLU from blu on Vimeo.

QTQ

El 'preview' del comiat del Jordi

2008-05-23T08:49:00.006+02:00

En l'aniversari del meu germà JF li vaig fer un vídeo amb fotos de part de la seva vida. Va agradar molt (almenys això em van dir...) a la audiència.
Al final del vídeo hi havia una preview del que serà el muntatge del vídeo que tinc pendent fer-li al Jordi, l'altre germà. És sobre el seu comiat de solter, en el que ens ho vàrem passar molt bé.
En el vídeo hi ficava simplement un 'Setembre 2008' al inici i al final, indicant que per aquestes dates el vídeo sencer estaria acabat. No es van entendre així i vaig tenir que explicar-ho.
La gent es va pensar que ja era el vídeo definitiu...no amics meus encara no. Ara em trobo amb una pressió difícil de suportar: l'expectativa ha crescut...
Bé, prou de rotllos i aquí van els enllaços a les dues previews:
(Felicitats per tot Jordi i Esther...)

(A) Comiat de solter Jordi Marcet

(B) Comiat de solter Jordi Marcet

Per que som 'polacos'?

2008-05-21T17:27:00.005+02:00

He fet una gran troballa gràcies al blog de l'home dibuixat. Hipòtesis de perquè som els polacos.
QTQ

del títol, no me'n recordo (I)

2008-05-20T00:08:00.005+02:00

Ja està, ja hem muntat la paradeta!
Avui hem fet el muntatge de la sala on exposarem les fotos que hem preparat per l'exposició que fan cada any els tallers d'art de l'escola Illa.
Amb certa dificultat amb les agulles i la calor al final ha quedat força be.

Aquest any el tema és: del títol no me'n recordo

Per aquella gent que vindrà, al final hi haurà, sembla ser, un pica-pica. Ara be, no us abrigueu gaire, si no encenen l'aire condicionat la sala petita on exposem els de fotografia és una sauna.

Aquí van unes fotos que he fet aquesta tarda/nit:

Binta y la gran idea

2008-05-06T23:18:00.001+02:00

Busqueu la mitja hora que dura aquest video per que val molt la pena.

QTQ

Blogged with the Flock Browser

Head-tracking

2008-04-23T16:48:00.002+02:00

Quina passada!

Realment increïble...be, no tant ja que està aquí i la tècnica tampoc te misteri, però...
No tardarem en tenir-ho a casa. No tant sols per jugar si no també per veure videos o fotos.
Mireu la resta de la seva WEB, aquest paio sembla que s'ho passa d'allò més be.

QTQ

Blogged with the Flock Browser

Independentment del resultat...

2008-04-23T16:41:00.002+02:00

Avui, un amic meu, que treballava amb mi i amb el que m'unia una passió pels colors blaugrana, m'ha enviat un yuotube.

Després em mantingut un xateo de dos minuts i coincidim. No es pot oblidar el que fa no res em gaudit. S'ha de fer neteja, si, però amb seny. No tot el que fa no res servia ara és un nyap.
Be, avui el resultat serà el que serà (ja la vaig ben cagar amb el madriz), però tenim uns colors, que estan per sobre de tota la resta.

QTQ

Blogged with the Flock Browser

Proves amb Presentation...

2008-04-22T08:55:00.001+02:00

Això és una petita prova amb Presentation de Google.
Només cal tenir una compte de gmail i ja pots fer documents en línia, com per exemple una presentació. També tenen la funcionalitat de passar-la a PPT (powerpoint de la Santa Casa Microsoft). És genial...no sé si útil però força interessant.

QTQ

El naixement d'un dels GRANS

2008-04-18T13:08:00.001+02:00

Quan arrenca el Photoshop el primer nom que apareix és: Thomas Knoll.
Cercant al cercador he trobat part de la història del naixement de Photoshop.

És interessant:

http://www.storyphoto.com/multimedia/multimedia_photoshop.html

QTQ

Blogged with the Flock Browser

Exposició de l’Escola Municipal d’Art Illa

2008-04-06T12:42:00.002+02:00

El grup de fotografia d'aquest any a l’Escola Municipal d’Art Illa estem preparant una exposició amb el tema: LA MEMÒRIA.
Uff! No està gens malament. És complicat. Si fem una foto sobre un record, el tema és un record, no? Ara bé, tampoc és pot dir que un record no és part o està dins la memòria.
Cadascú de nosaltres exposarem dues fotos, un retrat nostre i aquella que representi la nostra memòria.
La meva foto donarà voltes sobre les llacunes de memòria que envolten la meva vida, tant actual com passada.
Ja us aniré informant...
qtq

Prova amb l'editor de Flock

2008-04-02T22:30:00.001+02:00

Això és una prova

Blogged with the Flock Browser

Felicitats GEM!

2008-02-02T14:37:00.001+01:00

Moltes felicitats amor meu, pels teus anys.
Però sobretot per dedicar-ne part d'ells a estar amb mi.
Ets, has sigut i seràs el únic amor del meu cor.
T'estimo pel que ets, pel que fas, per la teva bellesa, per com m'estimes, com em consideres, pel que coneixes de mi,...
Minimitzes allò dolent de mi i fins i tot ho fas desaparèixer.

Tinc sort!, encara disfrutaré anys d'aniversaris amb tu, els disfrutaré fins...SEMPRE. QTQ

Adeu 2007

2008-01-14T14:07:00.000+01:00

Dia 14. Dues setmanes de Gener i aquesta és el primer post d'aquest any. Be, podia haver estat pitjor. Però, com us ho diria, ha estat un final d'any penós. I com tampoc volia fer tragicomèdia i calia ficar les coses al seu lloc, resulta que aquests final d'any tot i

tornar a sortir l'esborranc del menjador, però aquesta vegada amb el parket posat nou,
passar el 30, 31, 1 i 2 de gener pràcticament al llit amb la grip i
estar la primera setmana de vacances pintant i movent armaris a casa, i
i d'altres més importants que venen a consecuència com no estar per i amb la familia com toca

tot i això el 2007 em va portar la millor de les notícies,

TORNARÉ A SER PARE!!!

Estic encantat, serà el tercer i tinc l'emoció i el sentit de la responsabilitat del primer però amb la serenitat que dona la experiència.
Ara toca tornar a pensar en el nom, en com organitzarem les habitacions (que acabem de pintar i endreçar), be, promet ser un any 2008 ple d'entreteniment.

Felicitats Gem per la felicitat que neix dins teu!

Karting + calçotada

2007-12-18T22:54:00.000+01:00

Aquest any, el dia del dinar de nadal de l'empresa ha estat a El Vendrell. Hem fet una cursa de Karting i després hem anat a dinar calçots. Ha estat genial.
Mai havia corregut amb un Kart i menys en una pista tant gran com la d' El Vendrell

Ens vàrem dividir en tres grups, primer ronda de pressa de contacte amb la pista, després ronda de classificació i cursa definitiva amb poles incloses, divides en dos grups.

Total, un molt bon dia. QTQ

Barça - madriz

2007-12-18T22:36:00.001+01:00

Venen els dies de les porres, les famoses porres dels bars a on vas a esmortzar. Que si 1-2, que si 3-0, el cas és dir cadascú el que creu que surtirà o be aquell espabilat que fica allò que no vol que succeeixi per tal de que si passa almeny guanya diners.
Aquests partits es pateix molt, jo almenys. Soc culé fins la mèdul.la, però cada cop més moderat, cada cop més amb més seny...Madriz se quema, madriz se quema...oe, oe, ser del Barça és el millor que hi ha, madriz se quema, madriz se quema...el que us deia, soc molt més moderat.
Això del futbol és ben be per escampar la boira, per no pensar en allò que realment importa...però si es fa durant dues hores quin mal hi ha, si l'endemà pots anar al bar merengon on esmortzes cada dia i fer un petit comentari o millor encara, escoltar com possa excuses, que si encara son líders, que si el final és el que comte, que si el linier, que si l'arbitre...Ai, amb la santa esglesia ens hem topat, els arbitres, aquests senyors que a part de la feina que tenen dediquen els caps de setmana a guanyar calerons sense tindre la preparació mínima. També es cert que el que fan no és fàcil.. aleshores que el mon futbolístic, que de pasta en té molta, els pagui el que toca del pastís. Això si, que tots els dies entrenin, es documentin, passin examens, qui no ho fa be, a la banqueta...
Total, aquest diumenge aniré al bar o be al club de Tennis a gaudir d'unes hores d'angoixa i/o plaer o be qui sap qué, el cas és que madriz se quema, madriz se quema, ...
Oi que queda cañí dir madriz?,... si la gent d'allà (la majoria) no s'esforça en escriure i/o pronunciar els noms en Català per que ho hauriem de fer nosaltres? ... per educació? potser si, però és que amb educació al final ens estan prenent el pel!!! En algunes retrasmisions de les espanyes diuen allò de Carlos Puyol coge la pelota.. i jo em pregunto Estan veient el mateix partit que jo? Existeix algun jugador del Barça que es diu així? VA HOME VA!!!! JA ESTà BE!!!
Barça 3 - madriz 1 (raul, etoo, milito, iniesta)

50 mm pozo técnico

2007-11-30T15:44:00.000+01:00

un podcast de fotografía para entusiastas, no profesionales

Genials, absolutament genials.
Son el Carlos Madrigal i el Pelos Briseño.
El primer és un entusiasta de la fotografia digital i el segon de la analògica.

Fan un podcast setmanal monotemàtic envers a la fotografia. Ho explican de forma molt amena i entenodora. També és molt enriquidor escoltar expresions i paraules sudamericanes que fan molta gràcia, com per exemple diuen liga per dir link o enllaç a una pàgina web. Us recomano que els escolteu tots, però n'hi ha algun molt graciós com aquell que comenten sobre '10 consejos para estropear una boda'. Segur que tots ens hi sentim identificats.

Podeu baixar els capítols directament des de la seva web, o be amb l'aplicatiu iTunes.

A més a més aquest gent gestionen un grup flickr on podeu donar-vos d'alta i que altre gent comenti les vostres fotos, previ comentari vostre a altres penjades. Crec que es pot aprendre força amb aquesta penya.

Si els escolteu i voleu compartir comentaris o experiències ja ho sabeu, .... QTQ

Hospital Clínic

2007-11-30T15:29:00.000+01:00

Tot el meu agraïement per l'hospital clínic de Barcelona. En el curt periòde de tres quatre dies he conegut uns set doctors, unes quatre o cinc enfermeres, uns altres assistents i tots, absolutament TOTS han estat explèndits, comprensius, altament amables i pacients amb les nostres preguntes i neguits, etc.
No vull anomenar ningú d'ells especialment, tot i que ho havia pensat, ja que seria injust segurament per altres metges que també s'ho mereixen.
Segurament és molt fàcil mantenir el hospital totalment net i olorant sempre a desinfectant, segurament és qüestió d'invertir correctament les partides presupostaries. Però i l'aspecte humà? Com es fa?, Com es possible disposar de tots aquests treballadors, amb les seus problemes diaris, extern i interns al hospital, amb aquesta actitud?
Algú estarà llegint aquest escrit (ah si?) i estarà pensant en la seva experiència negativa. Clar, no sempre hi ha una realitat, però jo vull mostrar la meva gratitud envers a aquestes persones, més enllà de que hagin curat el meu pare, més enllà....GRÀCIES. QTQ

Hi ha un demà...

2007-11-22T23:16:00.000+01:00

Recordo i crec que mai ho oblidaré, el dia que per primer cop, sent jo conscient, et vaig dir t'estimo. Ho recordo tot: el com va anar, en quin moment i a on. També recordo, que no t'ho esperaves, després de tants anys, segurament, és el que menys t'esperaves.
Quan aquestes paraules surten del cor i tenen aquesta acció / reacció tant punyent, aleshores són per sempre. Segurament, ja no cal que es diguin mai més, a no ser que es diguin amb la mateixa sinceritat i simplicitat alhora.
Demà has de ser fort, per qué hi ha un demà de demà. QTQ

Flock

2007-11-22T23:05:00.001+01:00

Al final m'ha captivat. Inicialment, com estic penjant les fotos al flicker, vaig veure que recomanven un navegador alternatiu: el flock. Me'l vaig instal·lar com a un navegador a part del Explorer i del Mozilla. Ara ja el tinc com a primera opció.
Raons principals:

És igual de ràpid que els altres (no tinc cap estadística), però aparentment (que al final és el que compte),
Permet tenir una barra de fotos a dalt (que pot ser la pròpia, les més interessants de flickr, les últimes que s'han penjat, la d'un amic, etc.)
Te molt ben resolt el tema dels RSS
Està totalment integrat amb entorns blog, media sharing, favorits online, etc.
L'aparença és molt moderna, intuitiva,...

Be, el millor és que ho valoreu, ho poseu com alternativa i si us convenç, endevant...gaudiu-lo.QTQ

Mark Seliger

2007-11-18T22:44:00.000+01:00

He anat a parar a aquesta web per una recomanació de la revista de canonistas. Descarregueu-la, val la pena.
Al cole he escollit un tema: retrat en B&W i aquest autor, el Mark Seliger, realment és una inspiració, un objectiu llunyà...però d'això es tracta d'omplir-nos amb objectius.
Be, parlant d'objectius, els altres, estic pensant en aconseguir un macro de 100mm, o be un 20 mm, però això és post per més endavant.QTQ

Think geek

2007-11-15T22:45:00.000+01:00

En cert sentit és penós, però s'apropa l'època del consumisme per excelència i us aconsello que visiteu aquesta pàgina: thinkgeek.com. Tenen coses molt interessants, per exemple: una casa de formigues, una corbata de 8-bits, qui no es desperta amb aixó?, per escalfar el coffe o refredar l'aigua a la feina, aquest m'encanta però,... funciona? i ... samarretes les que vulgueu!!!. QTQ

Fotos a Sant Cugat

2007-11-13T22:51:00.000+01:00

La nit passada de dilluns vaig disfrutar de dues hores d'autèntic relax. Com a part pràctica del curs que estic fent a Sabadell a l'escola pública La Illa, vàrem fer una sortida de fotografia amb els companys.

Vam quedar a les 19:00 a l'estació dels FFCC de Sant Cugat, anant en direcció al monestir de Sant Cugat. Cadascú fent les fotos que li venia de gust, en el moment que creia oportú i amb algunes indicacions per part de la Gemma Miranda.
En la era digital, he descobert que és molt satisfactori fer les fotos en una càmera de 35mm analògica. T'has d'obligar a 'mirar' l'entorn abans de prémer el butó, analitzar les imatges amb més temps i enfàsi que ho faries amb una càmera digital. A més, quan premes el butó et quedes pensant en com haurà sortit.
Quan vas pel carrer, en direcció al monestir, el primer que penses i comentes amb els companys, és que no veus res susceptible de ser fotografiat. Mica en mica, t'atures, observes, t'ajups, mires pel visor, fas que no amb el cap, l'aixeques i veus una ristra de llums que prometen..t'ho penses i et decideixes.
En definitiva, vaig disfrutar.
Per cert, portava una càmara nikon F601, deixada pel meu amic Dani, i un parell de rodets en blan i negre Ilford ISO 400. Avui els he deixat per fer el revelat...fins la setmana vinent no sabré rés. Quina emoció...amb la digital tot això res de res. I compte! per rés canviaria per la meva Canon 400D.
Segurament, després de la experiència, conviuré amb totes dues tecnologies. QTQ

Fem pa...

2007-11-13T21:53:00.000+01:00

Abans cada setmana anavem a comprar el pa i el congelavem tallat per fer els entrepans. Molts inconvenients, feina alhora de tallar-los, ocupació d'un calaix del congelador, càrrega de transport, no sempre estava acabat de fer i finalment, no se sap com estava fet ni amb qué.

Els reis de fa dos anys els hi vaig demanar que em portessin una panificadora. Em vaig assabentar molt abans de quina era la millor en quant a relació preu/prestacions. Conclusió: la panificadora de la casa Princess.
Ara fem pa cada dia!!
Al principi vaig seguir filparranda les instruccions, fins que una amiga meva em va dir que per que haviem de ficar mantega si teniem un oli d'oliva la mar de bó?. Tenia raó, hem d'utilitzar producte del pais i de temporada (oi TXus?). Surt molt més bo.

Per parts, 220ml d'aigua, una cullarada de sal i un rajolí d'oli. Quant? No ho se, no ho he mesurat. Mireu la foto. Després ho remeno tot.

Després el més important. La farina.
Nosaltres la comprem biológica, de dos tipus , integral i la de força (bastant glúten per que puji més la massa).
La comprem a una tenda de Barcelona, prop de la estació de Sants. Un altre dia parlaré d'ella. Paga la pena.
Hi hem de ficar 350 grams. Si hi fiquem quelcom més, com ara pipes de girasol, civada o mill, hem de repartir-ho per que al final tinguem 350 grams en total. L'ordre és important. Primer la farina, cobrint tota l'aigua i després la resta.

En l'anterior foto es pot veure un detall important. Tots aquells productes naturals i sobre tot biològics que guardem en una capça de plastic s'han de preservar dels 'bitxos'. Com productes naturals els 'bitxos' ja hi son, el que hem de procurar és que no es reprodueixin i creixin en excés. Una bona manera és ficant-hi dins de la capça uns quans alls i be fulls de llorer.

Ara hem de ficar el llevat. En la mateixa tenda comprem 'pastilles' de 200gr (si no recordo malament). Per que estigui ben conservada la fiquem al congelador ja 'matxacada' a troços. En el mercadona hi ha pastilles empaquetadas en troços més petits.Això si, molt més car.
Fem el 'reset' de la bàscula ficant el pes a zero i fiquem uns 14 grams de llevat. Important, si programem la panificadora per que el pa es faci més tard (per exemple, per tenir-lo acabat de fer, al matí quan ens aixequem) el llevat no pot tenir contacte amb l'aigua.

Ja podem ficar la cistella a la panificadora i programar-la. Les dades que us he donat és pel programa amb el pés mínim i el número 1.

L'endemà ens despertem amb la olor a pa acabat de fer. Quin goig.
Això si, encara tinc un problema a resoldre. Ens costa molt treure el pa de la cistella. Agafaem la cistella amb un tovalló de cuina i anem donant copets cap abaix sobre l'altre tovalló fins que acaba caient. Costa una mica. Si algú sap alguna altre manera, si us plau, afegiu un comentari. Evidentement agraïré qualsevol comentari sobre qualsevol tema.

EL PA BO I BEN SA. QTQ

Quants, com i qui entra...?

2007-11-11T20:57:00.000+01:00

Tothom coneix i segurament usa Google, motiu que dur a pensar que això a la llarga olora a monopoli informàtic. Però posats a escollir entre Microsoft i Google, ho tinc clar: el segon de llarg.
La última que m'han explicat i, per cert, ja he usat, és el Google Analytics. Impressionant. Si teniu un compte personal google i sobretot tenim una pàgina Web pròpia com ara un blog ho trobareu d'allò més útil.
Aquesta utilitat fa un seguiment d'aquelles visites que teniu, per exemple, al vostre blog i us fa unes estadístiques impressionants. El que trobo més divertit és la distribució que fa en el territori amb un mapa inclós.

Us mostro les meves a dia d'avui.

Són ínfimes, però us asseguro que molt més que el que m'esperava quan vaig començar. Salut. QTQ

Felicitats PEP!

2007-11-10T10:50:00.000+01:00

Moltes felicitats Pep.

Els teus tiets Gemma i Xavi i els teus cosins Eric i Clara et desitgem un feliç aniversari.
Ja són dos, els anys que disfrutem de la teva companyia. Hi ha hagut de tot, ens has fet plorar i riure, ens has fet patir i gaudir.
Amb aquest ulls preciosos encandil·les a qualsevol, prepareu-vos noietes d'aquí uns anys!!!!

T'estimem moltissim!

L'Eric t'ha fet aquest dibuix:

Intento estar tossudament alçat

2007-11-05T15:21:00.000+01:00

Lluís, es podria dir que et vaig conèixer l’últim dia. L’últim en que hauria tingut la possibilitat de respirar un concert teu. Recordo que vaig seure al sofà de casa meva pensant que ‘aguantaria’ una o dues cançons. Be, al final gairebé no vaig moure’m fins que va finalitzar ‘el concert’. Automàticament vaig maleir no haver-te conegut abans. Em refereixo a conèixer la màgia que transmets, per que cantar-te ja et cantava a la infantesa. En el cotxe anant de vacances o a comprar al ‘super’, recordo que cantava la gallineta, la estaca, ... Però el cop colpidor ha vingut ara, amb la maduresa, amb el seny que donen els propers 40. Tampoc sé, si tot això te res a veure amb el seny. És més aviat el cor que et fa que la pell se’t posi estarrofada de gallina.

Lluís permet-me que reprodueixi en paraules part del teu sentiment que vas abocar en la introducció de ‘Tossudament alçats’. Somric, per que sé que és impossible transmetre l’emoció i l’anima que comporta allò que vas dir amb unes paraules sense més.

“Els aspirants a ciutadans del nostre país no tenim més remei que sempre anar amb l’arc tens, hi ha països que han guanyat la seva identitat a través de guerres i batalles... nosaltres no som d’aquests. Les hem perdudes casi totes, més ben dit, les importants... totes. I ben mirat, potser sigui millor així, que el nostre dret a existir no vingui de la capacitat de domini o aniquilació d’altres pobles. A vegades un pais, una nació és fa a sota la cohesió d’una etnia, tampoc. Nosaltres som gent de pas, i potser, potser, millor així, segurament molt millor així. Perquè?, per que al final resulta, que només som per que volem ser, nosaltres som per que volem ser, i això crec que honora a un poble. La veritat és que això que considero que és un gran privilegi, el mateix temps vol dir que els ciutadans hem d’exercir contínuament la nostre voluntat de ser, per que el mon no està gens preparat per que gent com nosaltres existim.”

No et calen tributs, però els éssers humans necessitem expressar-nos i jo he fet això, intentar transmetre un sentiment.

Avui he llegit al diari aquesta ‘historieta’. Segurament n’hi ha d’altres. Segurament, més que indignació i odi, el que hem de fer és sentir llàstima per la gent curta de mires. QTQ

Robert Doisneau

2007-11-01T11:05:00.000+01:00

Ens comenta la Gemma Miralda, la nostre professora de fotografia, que la sèrie del fotògraf Robert Doisneau que us comentaré, podria ser un estudi social.
Us situo. Ahir varem estar comentant una sèrie de fotografies de diferents autors clàssics. A mi em va tocar analitzar en Pete Turner, on predomina el color i el contrast. Però pel meu gust abusa del muntatge.
Tornant al tal Robert, aquest és el que va despertar més simpatia. Ens varem fixar sobre tot en la sèrie anomenada Sidelong glance. Realitzada al 1948. Potser va ser el precursor de la càmera oculta que tots coneixem ara amb el Just for Laughs, no ho se.
La sèrie de fotografies en qüestió mostra com reaccionen diferents personatges d’aquella època al veure un quadre exposat en una tenda on hi ha una noia nua. La càmera està fixa i la escena és la mateixa, on només canvia la reacció d’aquests vianants. En aquest link podeu trobar la foto de la sèrie que més somriures va esclatar en la classe. Sobren explicacions...QTQ

TXUSDAY

2007-10-31T16:05:00.000+01:00

El passat dijous 18-Nov vaig gaudir d’un retrobament a casa del TXus amb la gent (amics) que vàrem fer un curs de cuina creativa a finals de l’any passat. Com sempre l’amfitrió en Txus Zubéldia va estar esplèndid. El e-mail que dies abans vàrem rebre deia:

Primer aperitiu anàrquic amb cava
Després crema de bolets y carbassa amb oli picant (opcional) i endívies caramel·litzades.
De segon un suquet de peix amb romesco, o patates, o arròs
Per acabar un pastis de codonys.
Hi ha algunes novetats – he reformat la cuina una mica- i per tant faré una mica de test per saber la vostra opinió sobre els acabats.
També he fet un canvi personal que salta a la vista.
Porteu fotos de la vacances, musica, vins...
Si veniu amb la parella aviseu, tret del Chemita i la Montse.
També us ensenyaré l’espot que vam rodar per la güep.
Be això es tot, veniu guapos que vull fer una foto de grup per que inaugureu el llibre de l’alumne –vull posar la foto de grup i que poseu els comentaris que vulgueu-

S’ha de dir que la foto de grup no la vàrem fer però jo en vaig recollir algunes en aquest link. Gaudiu.

En l’aperitiu anàrquic va haver-hi de tot, en Txus no parava de fer el pica a pica d’allò més variat i bó i nosaltres, la Gemma, el Josep Maria, les Montses (3), la Maria, el Francesc i la Maite, anàvem xerrant i donant-li al cava (fresc i exquisit).

La crema, bufff!!! mireu:

De segon al final no va ser un suquet però el rap estava d’allò més deliciós:

Però el millor, com sempre, la COMPANYIA, la XERRAMECA i els AMICS. QTQ

POTSER AHIR...

2007-10-31T15:17:00.000+01:00

Ahir a aquestes hores, allò últim que esperava fer era crear el meu propi blog. Sempre que algú proper a mi en creava un, em deia: això no es per mi. Entre altres motius, no tinc la suficient paciència, i sobretot disciplina, per anar introduint coses.

Avui anant en tren cap a la feina, estava escoltant un podcast sobre fotografia (del que ja parlaré més endavant) i m’he dit: l’haig de recomanar. Clar, automàticament, he pensat en la solució blog. No ho sé..., de moment he inserit aquesta entrada. Perdó, post.

Tampoc m’he plantejat com objectiu que algú llegeixi (de manera constant) el que penso, dic, maldic, transmeto, ...

Simplement, potser ahir no estava preparat, potser demà tampoc. QTQ.