dijous, 22 de novembre del 2007

Hi ha un demà...

Recordo i crec que mai ho oblidaré, el dia que per primer cop, sent jo conscient, et vaig dir t'estimo. Ho recordo tot: el com va anar, en quin moment i a on. També recordo, que no t'ho esperaves, després de tants anys, segurament, és el que menys t'esperaves.
Quan aquestes paraules surten del cor i tenen aquesta acció / reacció tant punyent, aleshores són per sempre. Segurament, ja no cal que es diguin mai més, a no ser que es diguin amb la mateixa sinceritat i simplicitat alhora.
Demà has de ser fort, per qué hi ha un demà de demà. QTQ

4 comentaris:

Natxo Rovira ha dit...

Boniques paraules...

Desitjo de tot cor que tot hagi anat molt bé.

xaphoto ha dit...

Gràcies Natxo.
Tot ha anat excelent, no podia haver anat millor. De fet, demà dimarts segurament el meu pare sortirà de la UCI per anar a la mútua de Terrassa. Els metges el van qualificar d'una persona molt valenta i forta. Estic molt orgullós de com ho ha portat tot plegat. Gràcies pel suport. Ens veiem.

Anònim ha dit...

Xavito, ànim i "parriba". Cuida't i cuida'l. En moments així és quan es veu on estan les coses importants de la vida i s'aprén a relativitzar tot el demés.

Un axuxón apretao.

Marita

xaphoto ha dit...

Gràcies Marita. De tot cor.