Think geek

En cert sentit és penós, però s'apropa l'època del consumisme per excelència i us aconsello que visiteu aquesta pàgina: thinkgeek.com. Tenen coses molt interessants, per exemple: una casa de formigues, una corbata de 8-bits, qui no es desperta amb aixó?, per escalfar el coffe o refredar l'aigua a la feina, aquest m'encanta però,... funciona? i ... samarretes les que vulgueu!!!. QTQ

Fotos a Sant Cugat

La nit passada de dilluns vaig disfrutar de dues hores d'autèntic relax. Com a part pràctica del curs que estic fent a Sabadell a l'escola pública La Illa, vàrem fer una sortida de fotografia amb els companys.

Vam quedar a les 19:00 a l'estació dels FFCC de Sant Cugat, anant en direcció al monestir de Sant Cugat. Cadascú fent les fotos que li venia de gust, en el moment que creia oportú i amb algunes indicacions per part de la Gemma Miranda.
En la era digital, he descobert que és molt satisfactori fer les fotos en una càmera de 35mm analògica. T'has d'obligar a 'mirar' l'entorn abans de prémer el butó, analitzar les imatges amb més temps i enfàsi que ho faries amb una càmera digital. A més, quan premes el butó et quedes pensant en com haurà sortit.
Quan vas pel carrer, en direcció al monestir, el primer que penses i comentes amb els companys, és que no veus res susceptible de ser fotografiat. Mica en mica, t'atures, observes, t'ajups, mires pel visor, fas que no amb el cap, l'aixeques i veus una ristra de llums que prometen..t'ho penses i et decideixes.
En definitiva, vaig disfrutar.
Per cert, portava una càmara nikon F601, deixada pel meu amic Dani, i un parell de rodets en blan i negre Ilford ISO 400. Avui els he deixat per fer el revelat...fins la setmana vinent no sabré rés. Quina emoció...amb la digital tot això res de res. I compte! per rés canviaria per la meva Canon 400D.
Segurament, després de la experiència, conviuré amb totes dues tecnologies. QTQ

Fem pa...

Abans cada setmana anavem a comprar el pa i el congelavem tallat per fer els entrepans. Molts inconvenients, feina alhora de tallar-los, ocupació d'un calaix del congelador, càrrega de transport, no sempre estava acabat de fer i finalment, no se sap com estava fet ni amb qué.

Els reis de fa dos anys els hi vaig demanar que em portessin una panificadora. Em vaig assabentar molt abans de quina era la millor en quant a relació preu/prestacions. Conclusió: la panificadora de la casa Princess.
Ara fem pa cada dia!!
Al principi vaig seguir filparranda les instruccions, fins que una amiga meva em va dir que per que haviem de ficar mantega si teniem un oli d'oliva la mar de bó?. Tenia raó, hem d'utilitzar producte del pais i de temporada (oi TXus?). Surt molt més bo.

Per parts, 220ml d'aigua, una cullarada de sal i un rajolí d'oli. Quant? No ho se, no ho he mesurat. Mireu la foto. Després ho remeno tot.

Després el més important. La farina.
Nosaltres la comprem biológica, de dos tipus , integral i la de força (bastant glúten per que puji més la massa).
La comprem a una tenda de Barcelona, prop de la estació de Sants. Un altre dia parlaré d'ella. Paga la pena.
Hi hem de ficar 350 grams. Si hi fiquem quelcom més, com ara pipes de girasol, civada o mill, hem de repartir-ho per que al final tinguem 350 grams en total. L'ordre és important. Primer la farina, cobrint tota l'aigua i després la resta.

En l'anterior foto es pot veure un detall important. Tots aquells productes naturals i sobre tot biològics que guardem en una capça de plastic s'han de preservar dels 'bitxos'. Com productes naturals els 'bitxos' ja hi son, el que hem de procurar és que no es reprodueixin i creixin en excés. Una bona manera és ficant-hi dins de la capça uns quans alls i be fulls de llorer.

Ara hem de ficar el llevat. En la mateixa tenda comprem 'pastilles' de 200gr (si no recordo malament). Per que estigui ben conservada la fiquem al congelador ja 'matxacada' a troços. En el mercadona hi ha pastilles empaquetadas en troços més petits.Això si, molt més car.
Fem el 'reset' de la bàscula ficant el pes a zero i fiquem uns 14 grams de llevat. Important, si programem la panificadora per que el pa es faci més tard (per exemple, per tenir-lo acabat de fer, al matí quan ens aixequem) el llevat no pot tenir contacte amb l'aigua.

Ja podem ficar la cistella a la panificadora i programar-la. Les dades que us he donat és pel programa amb el pés mínim i el número 1.

L'endemà ens despertem amb la olor a pa acabat de fer. Quin goig.
Això si, encara tinc un problema a resoldre. Ens costa molt treure el pa de la cistella. Agafaem la cistella amb un tovalló de cuina i anem donant copets cap abaix sobre l'altre tovalló fins que acaba caient. Costa una mica. Si algú sap alguna altre manera, si us plau, afegiu un comentari. Evidentement agraïré qualsevol comentari sobre qualsevol tema.

EL PA BO I BEN SA. QTQ

Quants, com i qui entra...?

Tothom coneix i segurament usa Google, motiu que dur a pensar que això a la llarga olora a monopoli informàtic. Però posats a escollir entre Microsoft i Google, ho tinc clar: el segon de llarg.
La última que m'han explicat i, per cert, ja he usat, és el Google Analytics. Impressionant. Si teniu un compte personal google i sobretot tenim una pàgina Web pròpia com ara un blog ho trobareu d'allò més útil.
Aquesta utilitat fa un seguiment d'aquelles visites que teniu, per exemple, al vostre blog i us fa unes estadístiques impressionants. El que trobo més divertit és la distribució que fa en el territori amb un mapa inclós.

Us mostro les meves a dia d'avui.

Són ínfimes, però us asseguro que molt més que el que m'esperava quan vaig començar. Salut. QTQ