Chapeau TMB?

Al principi m'ha semblat que havia de felicitar a TMB per un incident que m'ha succeït en les seves instal·lacions.
Anant i poc després tornant per un dels seus túnels (Estació Sants connexió L3) he respirat, millor dit he mal-respirat tabac. Enseguida he pensat, un de tants gamberros que de tant en tant et trobes en totes les estacions de Metro, Renfe, etc.
Però segons avançava i m'endinsava al túnel ofegant-me (calor+tabac--->argh!!), he pogut veure que la persona que fumava era el músic que té un espai reservat per fer la seva tasca. Cal dir que hi ha de tot, alguns músics que t'encanten i altres que fan ús de les últimes tecnologies (iPod+MP3). Bé, tampoc ve al cas. Estava al·lucinant, aquest home que es deu a un bon us de les instal·lacions de TMB, ja que només ells el permeten estar allà, es saltava a la torera un avís ben gran de no fumar, només a 5 metres d'ell.
Al tornar a passar, una hora després l'home se'n encenia un altre. M'he emprenyat i en la connexió amb l'estació de Sants he exposat els fets a un home d'informació de TMB que amablement m'ha atès remeten-me a un guarda de seguretat que en aquell moment arribava.
Aquest, de forma excepcional m'ha escoltat i sense dubtar un moment ha anat cap allà...amb el gos.
Primer he pensat en un post de reconeixement cap a TMB per tenir a aquestes dues persones tant amables en plantilla, però al cap d'una estona he pensat, quin criteri es segueix alhora d'escollir els músics que amenitzen (?) els recorreguts de les seves instal·lacions?
L'home a part de fumar tenia una aparença, segons el meu punt de vista, poc apropiada.

El que deia...coses banals.
QTQ

Pause...kit-kat...

No ho sé, potser no hi ha explicació, potser sí. Han sigut moltes coses les que han succeït als darrers mesos al meu entorn, molt bones i molt dolentes. Algun terme mig? algun gris? Potser sí, però davant dels esdeveniments extrems, els del mig queden en una situació d'inferioritat.
Que es pot reflectir en un blog com aquest, totalment personal, sense cap tipus de pretensió fora de la d'expressar el que tens i només quan tens ganes ? Doncs això, pensaments, idees, en definitiva coses banals. I els extrems? Ah!, colpeixen tant que, en una persona com jo, tant intimista, la deixes per tu i potser, només potser, pels que t'envolten.
En fi, aquest post pot ser això, només un miratge de tornar a expressar, de tornar a compartir, però aquells que em vulgueu conèixer només podreu fer-ho, si el meu inconscient us deixa entrar i evidentment només de forma presencial.

Només sé que QTQ