Robert Doisneau

Ens comenta la Gemma Miralda, la nostre professora de fotografia, que la sèrie del fotògraf Robert Doisneau que us comentaré, podria ser un estudi social.
Us situo. Ahir varem estar comentant una sèrie de fotografies de diferents autors clàssics. A mi em va tocar analitzar en Pete Turner, on predomina el color i el contrast. Però pel meu gust abusa del muntatge.
Tornant al tal Robert, aquest és el que va despertar més simpatia. Ens varem fixar sobre tot en la sèrie anomenada Sidelong glance. Realitzada al 1948. Potser va ser el precursor de la càmera oculta que tots coneixem ara amb el Just for Laughs, no ho se.
La sèrie de fotografies en qüestió mostra com reaccionen diferents personatges d’aquella època al veure un quadre exposat en una tenda on hi ha una noia nua. La càmera està fixa i la escena és la mateixa, on només canvia la reacció d’aquests vianants. En aquest link podeu trobar la foto de la sèrie que més somriures va esclatar en la classe. Sobren explicacions...QTQ

TXUSDAY

El passat dijous 18-Nov vaig gaudir d’un retrobament a casa del TXus amb la gent (amics) que vàrem fer un curs de cuina creativa a finals de l’any passat. Com sempre l’amfitrió en Txus Zubéldia va estar esplèndid. El e-mail que dies abans vàrem rebre deia:

• Primer aperitiu anàrquic amb cava
• Després crema de bolets y carbassa amb oli picant (opcional) i endívies caramel·litzades.
• De segon un suquet de peix amb romesco, o patates, o arròs
• Per acabar un pastis de codonys.
• Hi ha algunes novetats – he reformat la cuina una mica- i per tant faré una mica de test per saber la vostra opinió sobre els acabats.
• També he fet un canvi personal que salta a la vista.
• Porteu fotos de la vacances, musica, vins...
• Si veniu amb la parella aviseu, tret del Chemita i la Montse.
• També us ensenyaré l’espot que vam rodar per la güep.
• Be això es tot, veniu guapos que vull fer una foto de grup per que inaugureu el llibre de l’alumne –vull posar la foto de grup i que poseu els comentaris que vulgueu-

S’ha de dir que la foto de grup no la vàrem fer però jo en vaig recollir algunes en aquest link. Gaudiu.

En l’aperitiu anàrquic va haver-hi de tot, en Txus no parava de fer el pica a pica d’allò més variat i bó i nosaltres, la Gemma, el Josep Maria, les Montses (3), la Maria, el Francesc i la Maite, anàvem xerrant i donant-li al cava (fresc i exquisit).

La crema, bufff!!! mireu:

De segon al final no va ser un suquet però el rap estava d’allò més deliciós:

Però el millor, com sempre, la COMPANYIA, la XERRAMECA i els AMICS. QTQ

POTSER AHIR...

Ahir a aquestes hores, allò últim que esperava fer era crear el meu propi blog. Sempre que algú proper a mi en creava un, em deia: això no es per mi. Entre altres motius, no tinc la suficient paciència, i sobretot disciplina, per anar introduint coses.

Avui anant en tren cap a la feina, estava escoltant un podcast sobre fotografia (del que ja parlaré més endavant) i m’he dit: l’haig de recomanar. Clar, automàticament, he pensat en la solució blog. No ho sé..., de moment he inserit aquesta entrada. Perdó, post.

Tampoc m’he plantejat com objectiu que algú llegeixi (de manera constant) el que penso, dic, maldic, transmeto, ...

Simplement, potser ahir no estava preparat, potser demà tampoc. QTQ.