Dia 14. Dues setmanes de Gener i aquesta és el primer post d'aquest any. Be, podia haver estat pitjor. Però, com us ho diria, ha estat un final d'any penós. I com tampoc volia fer tragicomèdia i calia ficar les coses al seu lloc, resulta que aquests final d'any tot i
tot i això el 2007 em va portar la millor de les notícies,
TORNARÉ A SER PARE!!!
Estic encantat, serà el tercer i tinc l'emoció i el sentit de la responsabilitat del primer però amb la serenitat que dona la experiència.
Ara toca tornar a pensar en el nom, en com organitzarem les habitacions (que acabem de pintar i endreçar), be, promet ser un any 2008 ple d'entreteniment.
Felicitats Gem per la felicitat que neix dins teu!
- tornar a sortir l'esborranc del menjador, però aquesta vegada amb el parket posat nou,
- passar el 30, 31, 1 i 2 de gener pràcticament al llit amb la grip i
- estar la primera setmana de vacances pintant i movent armaris a casa, i
- i d'altres més importants que venen a consecuència com no estar per i amb la familia com toca
tot i això el 2007 em va portar la millor de les notícies,
TORNARÉ A SER PARE!!!
Estic encantat, serà el tercer i tinc l'emoció i el sentit de la responsabilitat del primer però amb la serenitat que dona la experiència.
Ara toca tornar a pensar en el nom, en com organitzarem les habitacions (que acabem de pintar i endreçar), be, promet ser un any 2008 ple d'entreteniment.
Felicitats Gem per la felicitat que neix dins teu!
4 comentaris:
Ei Xavito! com veus vaig espiant el teu blog de tant en tant, i el del Sánchez també. Bueno ja hem parlat abans del tema però aprofito un cop més per felicitar-vos i per dir-vos que sou super-mega valents.
Una abraçada i pensa que tindrás una història d'allòi més divertida per explicar als teus fills i nets: a qui més del món coneixes que se li aixequi el terra per sota els seus peus.. a ningú no? Pues eso... les grips i els esborancs (no sé com s'escriu) passarán, però els fills els tindràs per tota la vida. Ai! ara no sé si això potser també és per deprimir-se o no...
Bueno, que lo dicho, que sigueu molt feliços i que feu molta ràbia i molta enveja als cobards com nosaltres que ens hem quedat només amb 2 (fills).
petons
madronsor
Tocayo!! ja estas trigant en convertir aquest blog en un diari a l'estil de "el embarazo de gem y yo" !!!´
Bromes apart, felicitats, i que no se t'oblidi comprar mes tarjetes de memòria per la Canon!!
Ei, gràcies companys.
Espero que també compartiu la felicitat i de pas nits d'imsomni quan us deixem les feres per que nosaltres, la Gem i jo, sortim a respirar una mica.
Petons.
Moltes, moltes, i moltes felicitats.
Aquestes son les coses que de veritat importen. La resta son només anècdotes que passen.
Publica un comentari a l'entrada