dijous, 23 d’octubre del 2008

Pause...kit-kat...

No ho sé, potser no hi ha explicació, potser sí. Han sigut moltes coses les que han succeït als darrers mesos al meu entorn, molt bones i molt dolentes. Algun terme mig? algun gris? Potser sí, però davant dels esdeveniments extrems, els del mig queden en una situació d'inferioritat.
Que es pot reflectir en un blog com aquest, totalment personal, sense cap tipus de pretensió fora de la d'expressar el que tens i només quan tens ganes ? Doncs això, pensaments, idees, en definitiva coses banals. I els extrems? Ah!, colpeixen tant que, en una persona com jo, tant intimista, la deixes per tu i potser, només potser, pels que t'envolten.
En fi, aquest post pot ser això, només un miratge de tornar a expressar, de tornar a compartir, però aquells que em vulgueu conèixer només podreu fer-ho, si el meu inconscient us deixa entrar i evidentment només de forma presencial.

Només sé que QTQ