Ens comenta la Gemma Miralda, la nostre professora de fotografia, que la sèrie del fotògraf Robert Doisneau que us comentaré, podria ser un estudi social.
Us situo. Ahir varem estar comentant una sèrie de fotografies de diferents autors clàssics. A mi em va tocar analitzar en Pete Turner, on predomina el color i el contrast. Però pel meu gust abusa del muntatge.
Tornant al tal Robert, aquest és el que va despertar més simpatia. Ens varem fixar sobre tot en la sèrie anomenada Sidelong glance. Realitzada al 1948. Potser va ser el precursor de la càmera oculta que tots coneixem ara amb el Just for Laughs, no ho se.
La sèrie de fotografies en qüestió mostra com reaccionen diferents personatges d’aquella època al veure un quadre exposat en una tenda on hi ha una noia nua. La càmera està fixa i la escena és la mateixa, on només canvia la reacció d’aquests vianants. En aquest link podeu trobar la foto de la sèrie que més somriures va esclatar en la classe. Sobren explicacions...QTQ
Us situo. Ahir varem estar comentant una sèrie de fotografies de diferents autors clàssics. A mi em va tocar analitzar en Pete Turner, on predomina el color i el contrast. Però pel meu gust abusa del muntatge.
Tornant al tal Robert, aquest és el que va despertar més simpatia. Ens varem fixar sobre tot en la sèrie anomenada Sidelong glance. Realitzada al 1948. Potser va ser el precursor de la càmera oculta que tots coneixem ara amb el Just for Laughs, no ho se.
La sèrie de fotografies en qüestió mostra com reaccionen diferents personatges d’aquella època al veure un quadre exposat en una tenda on hi ha una noia nua. La càmera està fixa i la escena és la mateixa, on només canvia la reacció d’aquests vianants. En aquest link podeu trobar la foto de la sèrie que més somriures va esclatar en la classe. Sobren explicacions...QTQ
2 comentaris:
Xavi, m'ha agradat especialment aquest link. La foto en qüestió és sensacional. Fa molts anys que tinc una especial predilecció per aquest autor, no perquè jo sigui cap entès, sinó perquè des de fa molts anys, més de 20, un enorme quadre seu és la primera imatge que veig cada dia a l'obrir els ulls. És potser la seva obra més famosa, "Le baiser de l'Hôtel de Ville. Paris 1950". Vaig llegir que no era una foto robada, sinó que eren dos models. Però m'és igual, fa temps que forma part de la meva vida i m'evoca records i sentiments especials.
Si...!! Recordo haver-la vist a la classe de passada i lluny, ja que el llibre l'estava fullejant un company. Tens rao, és sensacional, quelcom més del que ja es veu ha de tenir per que se'm quedes memoritzada d'aquesta manera.
Si. Ha vegades, que més dona si la foto ha estat preparada. Si l'autor aconsegueix transmetre quelcom i fer que ens vinguin bons records, benvingut sigui.
Estic molt content, d'aquesta coincidència!!!
A reveure...
Publica un comentari a l'entrada